Elaborem maquetes dels rius i relleu d’ Espanya i del cicle de l'aigua. El resultat aquí el teniu. Va quedar molt xulo!
Ací teniu com han quedat
L'AIGUA AL NOSTRE PLANETA
L'aigua és imprensindible per a l'existència d'essers vius al nostre planeta.
El conjunt de tota l'aigua que conté la Terra s'anomena hidrosfera.
La major part de l'aigua de la superfície terrestre és salada i només una xicoteta partés aigua dolça.
L'aigua salada es troba als mars i als oceans.
Els oceans són grans masses d'aigua que separen els continents.
Els mars són més menuts que els oceans i estan situats prop dels oceans.
A la Terra hi ha 5 continents:
A la península hi ha un oceà i dos mars:
L'aigua dels mars i els oceans sempre està en moviment a causa de l'acció de les onades, les marees i els corrents marins.
Les onades es formen a la superfície dels mars i els oceans per la força del vent i xoquen entre si. La part més alta d'una onada s'anomena cresta.
Les marees són pujades i baixades del nivell del mar.
Quan el nivell de l'aigua puja s'anomena plenamar o marea alta.
Quan el nivell del mar baixa s'anomena mareabaixa o baixamar.
Els corrents marins són com grans rius que es mouen als oceans. Poden ser càlids o freds.
ENS HA SORGIT UN DUBTE!!!
Per què l’aigua de la pluja és dolça si els núvols es formen amb agua evaporada del mar (que és aigua salada)?
Hem comprovat que al got destapat s'ha evaporat l'aigua però la sal s'ha quedat .
El mateix passa amb l'aigua dels mars i oceans. La calor del Sol evapora l’aigua del mar (únicament aigua, les sals dissoltes s’hi queden).
Aquest vapor d’aigua forma els núvols que són desplaçats pel vent i que en arribar a zones més fredes o xocar amb les elevacions de terreny es precipita cap a terra en forma de pluja.
La major part de la pluja procedeix de la vaporització dels oceans i els mars i quan es produeix es perden les sals minerals.
L' aigua dolça
L'aigua dolça la podem trobar a diferents llocs a la Terra.
Als rius
Als llags.
Sota el sòl, a les aigüies subterrànies, on es formen aqüifers.
Als pol nord i polsud i als cims de les muntanyes, en forma de gel i neu.
Als núvols i la boira, en forma de vapor d'aigua.
Fes clic per conèixer quin com canvia d'estat l'aigua al nostre planeta.
IRENE PORTA A CLASSE UN EXPERIMENT
EL CICLE DE L'AIGUA DINS D'UNA BOSSA
He necessitat:
• Bossa de plàstic amb tancament hermètic
• Aigua
• Colorant alimentari
• Retolador permanent
• Cinta adhesiva
Hem observat i experimentat el cicle de l'aigua dins d'una bossa.
Ho he fet així:
1. Primer de tot, decorarem la nostra bossa amb els elements més importants que intervenen amb el cicle de l'aigua com per exemple el Sol, els núvols i l'aigua... Si voleu, podeu decorar el vostre experiment dibuixant un breu esquema de les fases del cicle de l'aigua que creieu que observareu.
2. Seguidament, afegim dos dits d'aigua a la bossa, no ha de pesar molt, ja que penjarem la bossa a la finestra i s'ha d'aguantar.
3. A continuació agregarem una gota de colorant alimentari tenint en compte que no tacar les parets de la bossa i la tanquem hermèticament.
4. Finalment, pengem la bossa amb cinta adhesiva a una finestra on hi haja Sol i al cap d'unes hores podrem veure el resultat.
L'aigua s'ha evaporat , ha pujat i dalt s'han refredat les gotetes, s'ha produit la condensació.
Hem observat el procés que segueix l'aigua des de que s'evapora del mar i ascendeix en forma de vapor, fins que es condensa en forma de gotes als núvols, i finalment cau un altre cop a la terra tornant al mar i tornant a començar el cicle.
L'aigua a la terra es troba en tres estats:
gasós
líquid
sòlid
INVESTIGUEM:
Què són els rius?
Anem a còneixer com són els rius, on naixen, quines parts tenen i on desenvoquen.
Fes clic sobre aquesta imatge i podràs vore un video sobre els rius.
Un riu és un corrent continu d'aigua que naix a les muntanyes.
El camí que segueix des del seu naixement fins a la seua desembocadura s'anomena curs.
En aquest curs s'hi poden distingir tres parts:
El curs alt
El curs alt dels rius el trobem a les muntanyes. A causa del desnivell, l'aigua baixa amb molta força, de manera que és capaç d'endur-se trossos de roques i desgastar el terreny. Aquest fenòmen es coneix amb el nom d'erosió.
Els torrents baixen dels cims de les muntanyes i augmenten el cabal dels rius.
Entre les valls no és estrany trobar-se llacs amb unes aigües netes i fredes.
El conjunt de terres que alimenten el cabal del rius amb les seves aigües s'anomena conca.
El curs mitjà
El curs mitjà dels rius transcorre per la plana.
Les aigües, que ja no baixen amb tanta força, transporten curs avall els materials arrencats al curs alt.
L'aigua del riu va modificant el paisatge per on passa. Un clar exemple el tenim en els meandres, aquestes grans corbes al curs del riu.
El curs baix
El curs baix dels rius transcorre pel paisatge de costa.
Als marges o a les riberes es van dipositant la majoria dels materials arrossegats pel riu al llarg de tot el seu recorregut.
Aquests materials poden arribar a formar un delta o un estuari a la desembocadura.
Els depòsits dels rius grans provoquen la divisió d'aquest en múltiples braços que formen canals que arriben al mar.
Els estuaris són la desembocadura, al mar, d'un riu molt ampli i profund. Intercanvia aigua salada i aigua dolça degut a les marees.
Fes clic sobre aquesta adreça i identifica les parts d'un riu
INVESTIGUEM
Al dicionari, google,viccionari google,blog, informació dels familiars,diccionari google valencià...
Què és el cabal, la llera, la desembocadura, un afluent i aqüífer?
Cabal: Quantitat d'aigua que passa per un riu, en un moment determinat.
Llera: és una depressió del terreny per o corre el curs d'un riu, també es pot dir llit fluvial
Desembocadura: Punt més baix d'un riu abocant l'aigua a un mar o un altre corrent d'aigua. LLoc on un riu entra al mar o a un altre riu.
Afluent: riu que aboca les seues aigües a un altre riu més important.
Aqüífer: formació rocosa permeable que emmagatzena l'aigua subterrània
Ara que ja sabem què i com són els rius anem a conèixer quins tenim a la nostra península.
Fes clic sobre la imatge i podràs escoltar una cançò.
Fes clic per poder conèixer, amb aquest joc, els rius de la península.
Duero
Ebre
Guadalquivir
Guadiana
Miño
Tajo
Túria
Xúquer
INVESTIGA
RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA
Els rius que flueixen per les terres de la Comunitat Valenciana (CV), en general, són curts i tenen un cabal escàs i irregular.
Desemboquen en la mar Mediterrània.
Dos tipus:
* Naixen dins de la CV:
Riu Palància 85 km,
Riu Serpis o d’Alcoi 75 km,
Riu Vinalopó (81 km)
* Naixen fora:
Riu Millars 156 km,
Riu Túria 280 km,
Riu Xúquer 500 km,
Riu Segura 325 km
Fes clic sobre la imatge per poder repassar els rius de la Comunitat Valenciana.
INVESTIGA
Causes de contaminar el mar
L’ésser humà és el principal causant de la contaminació de l’aigua.
Les aigües residuals. Les aigües residuals són aquelles generades per les deixalles de les cases, les indústries i els comerços que s’aboquen al mar a través de les clavegueres.
Contaminació per plàstics. Una de les principals causes de contaminació dels nostres mars són els plàstics. Aquests i altres tipus de deixalles com llaunes o envasos, acaben descomponent-se i alliberant substàncies tòxiques al mar durant llargs períodes.
En l’agricultura s’utilitzen pesticides. L’aigua amb fertilitzants i productes químics és difícil de ser tractada perquè torne als canals aptes per al consum.
Canvi climàtic. L’escalfament global també és una causa important de contaminació. Quan l’aigua del mar puja de temperatura, l’oxigen disminueix notablement.
Substàncies químiques tòxiques procedents de les indústries. La indústria és possiblement la causa més important de contaminació dels oceans.
El planisfèric és un mapa on es representa tota la Terra però també hi ha altra classe de mapes que representen parts de la superfície terrestre: continents, països, relleu...
Els mapes ens permeten localitzar muntanyes, rius, ciutats...
Els mapes poden ser:
Físics
Polítics
Temàtics
ESPANYA
MAPA POLÍTIC
MAPA FÍSIC
MAPA TEMÀTIC
ELEMENTS DELS MAPES
El títol
L'orientació
L'escala
La llegenda
MAPES INTERACTIUS
Fes clic✅ i podràs jugar amb els mapes interactius
El territori d'Espanya comprén gran part de la Península Ibèrica, els arxipèlags de les Balears i les Canàries i les ciutats autòmes de Ceuta i Melilla. I limita amb Portugal i França.
Serralada: conjunt de muntanyes enllaçades entre elles.
Depressió: plana enfonsada respecte a les terres que l'envolten.
Muntanya: elevació natural del terreny.
Cim: part més alta de la muntanya.
Vessant: cada un dels costats d'una muntanya.
Peu de muntanya: base d'una muntanya.
Vall: Extensió de terreny pla situat entre muntanyes.
Plana: extensió de terreny pla amb poques ondulacions.
Turó: elevació del terreny més baix que una muntanya.
Meseta: plana elevada respecte a les terres que l'envolten.
Altiplà: plana elevada respecte a les terres que l'envolten.
RELLEU D'ESPANYA
Fixa't bé i després practica a la llibreta.
1. El centre de la Península l'ocupa la Meseta. És un territori extens i pla i elevat.
2. El Sistema Central travessa la Meseta i la divideix en dos sectors: la Submeseta Nord i la Submeseta Sud.
La meseta està envoltada de serralades:
3. Muntanyes de Lleó i Massís Galaic.
4. Serralada Cantàbrica.
5. Serralada Ibèrica.
6. Sierra Morena.
LES SERRALADES EXTERIORS
Són els sistemes muntanyoses situats als límits de la península.
7. Les muntanyes Basques.
8. Els Pirineus. El cim més alt és l'Anet
9. Les Serralades Litorals Catalanes.
10. Les Serralades Bètiques. Ací es troba el cim més alt de la península: el Mulhacén, amb 3.479 metres.
Hi ha dues planes extenses per les quals passen dos rius importants: la depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir.
EL RELLEU DELS ARXIPÈLAGS
11. L'Arxipèlag Balear, format per cinc illes, està situat al mar de Mediterrani. La principal elevació és la Serra Tramuntana, a Mallorca.
12. L'Arxipèrlag Canari, format per set illes, està situat a l'oceà Atlàntic. A l'illa de Tenerife s'alça el volcà del Teide, el cim més alt del relleu espanyol, el amb 3718metres.
Fes clic sobre el vídeo i podràs vore EL RELLEU PENINSULAR
Al següent vídeo vorem la formació del Mediterrani
2.3.
Fem un resum del RELLEU PENINSULAR
(Treball a la llibreta)
MAPA DEL RELLEU D'ESPANYA
La Meseta. Unitats interiors de la meseta Sistemes que voregen la Meseta Unitats exteriors a la Meseta
Els arxipèlags: Balears i Canàries
CANÀRIES BALEARS
CEUTA I MELILLA
Ara podem entrar a aquest joc i treballarem EL RELLEU GENERAL MAPA INTERACTIU
Ara es el moment de fer un repàs. Intenta col.locar totes les cadenes muntanyoses de la península ((muntanyes interiors, muntanyes exteriors, meseta, depressions, arxipèlags i mars)
La Terra es pot representar al globus terraqüi i als planisfèrics.
Als planisfèrics es representa la Terra en una superficie plana.
Al globus terraqüi es representa la Terra a una esfera.
Per poder orientar-nos al globus terraqüi i als planisfèrics hi ha una sèrie de punt i linies imaginàries.
La Terra es mou a l'espai, tot i que nosaltres no ho notem.
La Terra gira al voltant del seu eix imaginari que l'ha travessa de Nord a Sud i està un poc inclitat. Gira en el sentit contrari a les agulles del rellotge.
Tarda 24 hores , un dia, a fer una volta completa sobre ella mateixa.
Aquest moviment s'anomena rotació.
La rotació dóna lloc al dia i la nit. Com la Terra va girant sobre ella mateixa, va canviant la zona iluminada pel Sol.
Matí
Migdia
Vesprada
Nit
També gira al voltant del Sol i tarda 365 dies, un any, a fer una volta completa.Aquest moviment s'anomena translació.
La translació dona lloc a les estacions de l'any:
Primavera, estiu, tardor, hivern.
Línies imaginàries:
Són les que ens ajuden a situar un lloc a la Terra; només hi són als mapes.
✔ Línia imaginària anomenada eix que l'ha travessa de Nord a Sud i està un poc inclitat.
✔ Els paral·lels són línies imaginàries que van d'est a oest.
El més important és l'Equador, que divideix la Terra en dos hemisferis o meitats iguals: l'hemisferi nord i l'hemisferi sud.
✔ Els meridians són línies imaginàries que van del pol Nord al pol Sud, el més important és el meridià zero o de Greenwich.
Divideix la Terra d'est a oest.
El sistema Solar
Irene ens porta a classe un planetari que ha fet amb ajuda de son pare.
El sistema Solar està format per:
✔ una estrela,
✔ huit planetes i
✔ altres cossos celestes
Estrela Planetes Atres cossos
Sol Mercuri Satèl.lits
Venus Cometes
Terra Asteroides
Mart
Júpiter
Saturn
Urà
Neptú
El Sol
És una estrela que desprén llum i calor.
és l'estrela situada més a prop de la Terra i això fa possible la vida al nostre planeta.
Els planetes
Són cossos celestes que giren al voltant del Sol i no tenen llum pròpia.
Hem vist que la Terra és un dels planetes del Sistema Solar.
La Terra és l'únic planeta on hi ha vida gràcies a:
L'energía del Sol que ens arriba en forma de llum i calor.
L'atmosfera que envolcalla la Terra i ens protegeix i regula la temperatura.
L'aigua líquida que hi ha a la superfície terrestre.
La Terra fa dos moviments:
✔ Gira al voltant del Sol. Aquest moviment es diu
Translació. I tarda 365 dies, un any, en fer una volta completa. Per això es produeixen les estacions de l'any: primavera , estiu, tardor i hivern.
✔ Gira sobre sí mateixa. Aquest moviment es diu rotació. Tarda 24 hores en fer la volta completa i és la causa dels dies i les nits.
Mart té dues llunes, els seus noms són Fobos i Deimos. Són molt xicotetes i tenen una forma pareguda a les creïlles.
Júpiter es famós per tindre una Gran Taca Roja. Aquesta taca és una zona de tempestes de Júpiter. És un remolí de gas d’enormes dimensions.
Saturn és el segon planeta més gran del Sistema Solar i l'únic que té anells visibles desde la Terra.
Saturn és el planeta dels anells per excel·lència.
Quan un planeta o una lluna s'interposen en el camí de la llum del Sol, es mou a l'ombra d'un altre, es produeixen els eclipses.
Els satèl.lits
Els satèl.lits són cossos celestes que giren al voltant d'un planeta. Tampoc tenen llum pròpia.
La Lluna és l'únic satèl.lit de la Terra.
La Lluna no té atmosfera que la protegisca per això té temperatures molt extremes . De dia fa molta calor (150º) i de nit molt de fred (-173º).
La Lluna fa tres moviments:
✔ Gira al voltant de la Terra
(moviment de translació)
✔ Gira sobre sí mateixa (moviment de rotació)
✔ Gira juntament amb la Terra al voltant del Sol.
Durant el recorregut que fa la Lluna al voltant de la Terra, el Sol la il.lumina de manera diferent. Per això la veiem de formes diferents.
Lluna Nova
Luna Plena
Quart Creixent
Quart Minvant
La lluna no té llum pròpia, reflecteix la llum que rep del Sol.
Els asteroides Són cossos rocosos, més menuts que els planetes, que fan voltes al voltant del Sol.
Els cometes
Són cossos celestes sense llum pròpia, i estan formats per gel i pols.
Amb ajuda dels mapes, atles, internet... anem a localitzar on es troba l'illa de La Palma i on ens trobem nosaltres?
EUROPA
ESPANYA
ARXIPÈLAG CANARI
ILLA DE LA PALMA
COMUNITAT VALENCIANA
VALENCIA
MELIANA
Oceans i continents del planeta Terra.
Anem a estudiar quines són les capes de la Terra
Hui a classe fem maquetes de les capes de la Terra
Per repassar el que hem après fins ara anem a jugar a Kahoot!
(Poseu soles el vostre nom excepte Leo Cuevas i Leo Calvo)
Repassa la pàgina de socials del blog i la teua llibreta si penses que ho necesssites.
Pots jugar les vegades que vullgues!
Fes clic a la imatge per a jugar
E
Hui a classe hem fet un experiment xulíssim!!!
A classe realitzem experiments:
Pensem,
explorem,
formulem hipòtesis,
intercanviem idees,
descobrim,
resolem problemes...
Al pati de l'escola construim l'illa de La Palma
Què són les plaques tectòniques?
Ja hem aprés què és un volcà.
QUÈ ÉS UN VOLCÀ?
La lava del VOLCÀ DE LA PALMA, avança lentament.
Vistes gravades per un dron que sobrevola la zona. |
L'expulsió de lava a Cumbre Vieja va començar a les 15.12 hora local del diumenge día 19 de setembre de 2021.
11 milions de metres cúbics de lava han obert la terra al Poble del Paso de l'Illa de la Palma.
Al principi s'escolten terratrèmols i després s'escolta un fort soroll per l'erupció de la lava.
Així s'escoltava l'erupció del volcà Cumbre Vieja quan començà.
ERUPCIÓ DEL VOLCÀ CUMBRE VIEJA A L'ILLA CANÀRIA DE LA PALMA
CÓM HO ANEM A FER?
Ens plantegem QUÈ VOLEM SABER?
QUÈ ESTÀ PASSANT A L'ILLA DE LA PALMA?
A classe fem una pluja d'idees
Veig , pense, em pregunte, què sabem?, què volem saber? cóm ho anem a fer? què he aprés?
BALEARS
